- El percentatge disminueix fins a l’11 % entre el conjunt de persones ocupades
- El 35 % de les llars monoparentals es troben en aquesta situació, xifra que ascendeix fins al 41 % en les famílies nombroses
- La principal causa és la impossibilitat de treballar totes les hores que es voldrien, sovint per jornades parcials o per la discontinuïtat laboral
Informe “Comptes que no surten”
Materials audiovisuals per mitjans
Barcelona, 21 de maig de 2025. Tenir feina ja no garanteix poder cobrir les necessitats bàsiques per viure. Aquesta és la conclusió que es desprèn de l’informe Comptes que no surten. Radiografia de la pobresa laboral a les llars de Catalunya, presentat avui per Save the Children. L’estudi aborda la relació entre la situació de pobresa, especialment en famílies amb fills i filles, i l’ocupació a Catalunya.
La investigació ha analitzat les bases de dades oficials més rellevants: l’Enquesta de Condicions de Vida (ECV) de l’Idescat, i la Mostra Contínua de Vides Laborals (MCVL) de la Seguretat Social. A més, s’han incorporat entrevistes realitzades a famílies que participen en els programes de l’organització a Catalunya.
Segons l’informe, l’11 % de les persones amb feina a Catalunya viuen en situació de pobresa, és a dir, pateixen pobresa laboral. Això significa que encara que tinguin feina, els seus ingressos no els permeten cobrir adequadament les seves necessitats bàsiques. Aquest fenomen posa en evidència una de les grans paradoxes del mercat laboral actual: l’ocupació, tradicionalment vista com la via principal per sortir de la pobresa, ja no garanteix per si sola unes condicions de vida mínimament acceptables. L’organització assegura que la pobresa laboral no és només una estadística, és el resultat d’un sistema en què, malgrat moltes persones compleixen tot allò necessari per assolir una vida digna, no aconsegueixen accedir-hi.
El risc de pobresa laboral augmenta significativament quan hi ha infants a casa. En aquestes llars, la possibilitat d’entrar en situació de pobresa s’incrementa en 5 punts percentuals passant de l’11,1 % per al conjunt de persones ocupades al 16,5 % entre les famílies amb fills i filles, tot i tenir feina.*
Quan algun dels adults treballen, la pobresa laboral és del 6,6 % en parelles sense fills, però la taxa creix de manera substancial quan s’hi afegeixen fills a càrrec: fins a un 10,1 % si hi ha un fill, 11,3 % amb dos fills i arriba al 41 % si n’hi ha tres o més. En el cas de les famílies monoparentals, el 34,8 % pateix pobresa laboral.
*(El 16,5 % és la taxa global per a totes les llars amb menors, independentment de la seva estructura familiar, i no és la mitjana dels percentatges detallats a continuació perquè cada tipologia familiar té un pes poblacional diferent dins la mostra.)
Salaris insuficients i baixa intensitat laboral
D’aquesta manera, es consideren dues possibles hipòtesis com a causes principals de l’origen de la pobresa laboral a Catalunya: els salaris insuficients i la intensitat en l’ocupació. Pel que fa a la primera, les diferents pujades del Salari Mínim Interprofessional han permès superar —si més no de manera teòrica— el llindar de la pobresa per a aquells treballadors i treballadores que disposen d’un contracte a jornada completa i treballen la major part de l’any. Tanmateix, és en la segona hipòtesi on podem aprofundir en la dada que una de cada nou persones ocupades (11 %) que ha treballat en algun moment de l’any no ha guanyat prou per sortir de la pobresa: la parcialitat i la discontinuïtat en l’ocupació.
Quan la intensitat laboral és baixa —és a dir, quan es treballen poques hores o només de manera parcial o intermitent—, els ingressos derivats de la feina tendeixen a ser insuficients per cobrir les necessitats bàsiques de la família. Aquesta situació és especialment freqüent en feines a temps parcial involuntari, amb contractes temporals o de curta durada. Així, encara que formalment hi hagi persones ocupades, els ingressos generats són massa baixos per superar el llindar de la pobresa.
Un de cada tres nens i nenes (35,4 %) viu en llars amb almenys una persona a l’atur, i un 18 % en llars amb baixa intensitat laboral, és a dir, treballen molt per sota de la jornada anual estàndard i acumulen pocs dies de cotització. Tenir un contracte fix continua essent clau per trencar el cercle de la pobresa: la probabilitat de sortir‑ne és del 46 % per a una persona sense fills, però cau al 26 % en famílies amb infants i només al 8 % en famílies nombroses, segons l’Institut Català d’Avaluació de Polítiques Públiques (Ivàlua).
El sector d’ocupació és igualment decisiu. Entre les llars amb fills i filles, el risc de pobresa laboral s’enfila fins al 62,6 % a la indústria manufacturera, al 52,8 % en el treball domèstic, al 34,8 % en l’agricultura, la pesca i la silvicultura, i al 24,9 % a l’hostaleria. A més, per a aquestes famílies, el risc és sensiblement més elevat quan es tracta d’una feina com a autònom (24,4 %) que quan es tracta d’una feina assalariada (15 %).
Doble bretxa: gènere i origen
El gènere i l’origen accentuen la pobresa laboral a Catalunya. La «penalització de la maternitat» sovint obliga moltes mares a reduir o abandonar temporalment la feina, retallant els ingressos fins i tot en parelles biparentals. Aquesta situació encara és més dura per a les llars monoparentals, encapçalades majoritàriament per dones. La causa principal és la combinació de precarietat laboral i bretxa salarial de gènere, que dificulta que les mares soles arribin a final de mes. Ho evidencia el fet que nou de cada deu (89 %) de les excedències per cura de fills a Catalunya són assumides per dones.
Quan el factor gènere es combina amb l’origen migrant, la desprotecció es duplica: entre les famílies amb infants, el 44,7 % de les llars originàries de països de fora de la Unió Europea viuen en pobresa laboral, 35 punts per sobre de les llars de nacionalitat espanyola (9 %). Les traves administratives, la discriminació i les barreres lingüístiques dificulten l’accés a ocupacions estables i a prestacions socials.
Mesures clau per combatre la pobresa laboral i infantil
“La pobresa infantil i la pobresa laboral són dues cares de la mateixa moneda: si volem reduir la pobresa que pateixen els infants, hem d’abordar primer la pobresa laboral de les seves famílies”, afirma Ona Lorda, responsable de polítiques d’infància de Save the Children Catalunya. Per això, l’organització demana aplicar les mesures següents:
- Desplegar l’Estratègia de lluita contra la pobresa infantil: el Govern de la Generalitat de Catalunya ha presentat recentment l’Estratègia de lluita contra la pobresa infantil 2025-2030 i el corresponent Pla d’acció 2025, que contempla un conjunt de mesures per reduir les taxes de pobresa infantil. Un dels pilars del pla és el reforç de l’ocupació de les famílies amb infants, amb actuacions clau com la compatibilitat de la feina amb les prestacions, polítiques de conciliació efectives i itineraris d’inclusió sociolaboral orientats a garantir ingressos estables i dignes.
- Enfortir les prestacions socials: compatibilitzar la Renda Garantida de Ciutadania (RGC) amb la feina mitjançant un complement salarial que eviti la “trampa de la pobresa”, incentivant treballar i assegurant que els ingressos dels treballadors augmentin de manera real, sense perdre la prestació econòmica; afegir un complement d’infància a l’RGC i actualitzar els imports del Complement d’Ajuda per a la Infància (CAPI) al cost real de la criança a Catalunya– actualment 938 € mensuals per infant.
- Millorar la qualitat de l’ocupació: desplegar itineraris de formació i inserció sociolaboral amb especial atenció a mares monoparentals i persones migrants.
- Millorar la conciliació familiar: fer gratuïta i ampliar l’oferta d’escola bressol 0‑3; reforçar i estabilitzar el programa ‘Temps x Cures’ i estendre’l a tot el territori; incentivar la flexibilitat horària a les empreses; avançar cap a la universalització del lleure educatiu mitjançant un sistema general d’ajuts.
Per a més informació:
Mireia Recasens: mireia.recasens@savethechildren.org / 683 651 782