- El 96% de la infància catalana patirà almenys un fenomen climàtic extrem l’any, com onades de calor, crescudes de rius o sequeres
- Els infants nascuts el 2020 viuran fins a tres vegades més fenòmens climàtics extrems que els seus avis
- Save the Children publica la segona edició de l’informe “Nascuts en la crisi climàtica” on avalua què passaria amb la infància si la temperatura global augmentés 1.5ºC, 2.5ºC i 3.5ºC
Informe complet: https://resourcecentre.savethechildren.net/pdf/Born-into-the-Climate-Crisis-2_Spanish_2025.pdf
Resum executiu: https://resourcecentre.savethechildren.net/pdf/Born-into-the-Climate-Crisis-2_child-report_Spanish_2025.pdf
Barcelona, 5 de juny de 2025. “Sense precedents, un fet mai vist”. Aquesta és la conclusió d’una investigació de Save the Children juntament amb la Universitat Vrije de Brussel·les sobre quants fenòmens climàtics extrems —com onades de calor, pèrdues de collites, crescudes de rius, sequeres i incendis forestals— hauran d’afrontar al llarg de la seva vida els nens i nenes nascuts el 2020.
Arreu de l’Estat, Catalunya és la segona comunitat autònoma amb més risc d’exposició a fenòmens climàtics extrems: el 96 % dels infants en patirà com a mínim un cada any, només per darrere de l’Aragó (97 %). La Rioja (94 %) i la Comunitat Valenciana (93 %) ocupen el tercer i el quart lloc, respectivament.
En aquests territoris del nord i de l’est de l’Estat, aquests fenòmens podrien ser conseqüència directa de la crisi climàtica. A més, no només estarien més exposats a les onades de calor, sinó també a altres riscos climàtics, com sequeres, inundacions i incendis forestals.
De fet, a Catalunya ja es va viure un episodi de sequera l’estiu passat perquè, després d’un llarg període de falta de pluges, els embassaments de les conques internes van baixar per sota del 40 % (36,7 %). L’alerta per sequera es va declarar el 28 de juny de 2024 i es va mantenir fins al 27 de març de 2025, quan les reserves dels embassaments van recuperar nivells que van permetre aixecar les restriccions i tornar a la normalitat.
Tres possibles escenaris
L’estudi de Save the Children presenta tres possibles escenaris de com pot arribar a ser l’escalfament global l’any 2100. Una línia analitza què passaria si s’assoleix l’objectiu acordat pels països que formen part de l’Acord de París: que l’augment de la temperatura mitjana global no superi 1,5 °C. Però també es dibuixen els escenaris climàtics si la temperatura mitjana global augmenta 2,5 °C —el compromís assolit fins ara— o si no es prenen mesures reals i l’augment supera els 3,5 °C.
Actualment, anem camí d’un augment de 2,7 °C de la temperatura mitjana global. Si aquest escenari es compleix, arreu de l’Estat es traduiria en què el 90 % dels nens i nenes nascuts el 2020 s’enfrontarien a una exposició sense precedent a les onades de calor —enfront del 26 % dels nascuts el 1960—; el 24 % dels nens i nenes del 2020 patirien sequeres —enfront de l’8 % dels nascuts el 1960—; el 10 % dels nens i nenes del 2020 veurien com es perden les collites —enfront del 4 % dels nascuts el 1960—; i el 20 % dels nens i nenes del 2020 viurien incendis forestals —enfront del 3 % dels nascuts el 1960. O, en altres paraules: les probabilitats d’exposar-se a fenòmens climàtics extrems es dupliquen o es tripliquen per a les nenes i nens nascuts el 2020 respecte dels seus avis.
Davant d’un futur incert
La recerca mostra no només el futur al qual ens enfrontem sinó també la diferència entre els nascuts als anys seixanta i el 2020. “Tot i que els seus avis van experimentar onades de calor, inundacions, sequeres o incendis forestals com a esdeveniments excepcionals i poc comuns, les noves generacions hauran d’enfrontar-se a aquests fenòmens amb una freqüència, intensitat i durada cada cop més gran", explica Ona Lorda, responsable de polítiques d’infància de Save the Children a Catalunya.
A Catalunya, el maig va acabar amb un episodi de calor extrem fora del comú per a aquesta època de l’any amb temperatures per sobre dels 35 °C a comarques de Ponent i les Terres de l’Ebre, amb pics de fins a 37,5°C a Lleida – la Femosa, segons el Meteocat, tot i ser un mes en què normalment no s’arriba a aquests valors. “Aquesta calor insòlita o l’episodi de sequera que ens ha afectat durant molts mesos ens torna a demostrar la necessitat d’actuar per mitigar els efectes de la crisi climàtica, i especialment en la infància”, assenyala Lorda.
A València, amb la Dana que va arrasar gran part de la província a finals d’octubre de l’any passat, la manca d’adaptació i preparació va tenir conseqüències catastròfiques. La infància es va veure greument afectada per alteracions en l’àmbit educatiu, i moltes famílies van patir pèrdues d’ingressos i d’habitatges, cosa que va causar un enorme patiment emocional i mental.
La pobresa, un factor determinant
Les nenes i els nens en situació de pobresa són els més exposats a patir les conseqüències d’aquest escalfament global. Això es deu al fet que les poblacions més vulnerables viuen en zones molt més impactades pels fenòmens climàtics extrems, a més de tenir una menor capacitat d’adaptació.
Per exemple, arreu de l’Estat, els territoris amb ingressos més baixos, les escoles i els domicilis, on els nens i les nenes passen la major part del temps, poden no haver estat dissenyats per fer front a les onades de calor; és poc probable que tinguin aire condicionat o fins i tot que estiguin connectats a l’electricitat i a l’aigua.
Això es tradueix en què els nens i les nenes amb menys recursos patiran més les conseqüències de la crisi climàtica. La investigació de Save the Children mostra que la infància d’Andalusia (39 %), Múrcia (37 %) i Extremadura (35 %) serien les comunitats més impactades per la crisi climàtica i la pobresa, una doble vulnerabilitat.
“Aquesta realitat exposa els nens i les nenes a majors riscos per a la seva salut física i mental, redueix el seu accés a serveis essencials com l’educació, pel possible tancament dels centres escolars davant una onada de calor, i limita les seves oportunitats de desenvolupament present i futur”, detalla l’experta de l’organització.
En canvi, a Aragó, Catalunya i La Rioja —les comunitats més exposades al canvi climàtic—, en sumar-se el factor de pobresa, el percentatge de nens i nenes afectats per ambdós factors es redueix al 25 %, 26 % i 20 %, respectivament. La pobresa és un factor clau per determinar el grau d’exposició de la infància.
Encara hi ha esperança
“Si pressionem els líders polítics i la comunitat internacional perquè facin un pas endavant i limitin l’escalfament global a 1,5 °C, tal com es va acordar en l’Acord de París, 58 milions de nenes i nens —gairebé la meitat dels 120 milions de nenes i nens que van néixer el 2020— s’alliberarien d’experimentar fenòmens climàtics extrems perillosos», detalla Lorda.
Save the Children demana, a més, plans d’adaptació al canvi climàtic que tinguin perspectiva d’infància i que donin prioritat a un finançament climàtic que beneficiï els infants; protegir el dret dels infants a viure en un planeta segur i sa; i que siguin escoltats i puguin participar en les decisions climàtiques que afecten el seu futur. “Encara tenim l’oportunitat de protegir el planeta i protegir-nos entre nosaltres. El benestar de les generacions futures es decideix avui mateix. Actuar de manera immediata no és només una responsabilitat moral, sinó també un deure que ens compromet legalment amb el futur”.
Per a més informació
Mireia Recasens: 683 651 782