- Save the Children presenta una nova anàlisi on revisa 79 sentències per abusos sexuals infantils a l’Audiència Provincial de Barcelona
- El 85 % de les víctimes són nenes i noies adolescents i en 7 de cada 10 casos la víctima coneix l’agressor
- Tot i que només s’aplica en 4 de cada 10 casos, la prova preconstituïda mostra una tendència a l’alça: del 21,4 % al 39 %
- L’organització assegura que el model Barnahus ha iniciat un canvi de cultura a Catalunya, situant l’infant al centre i reduint la seva victimització secundària
Informe “Per una justícia a l’altura de la infància"
Barcelona, 25 de setembre de 2025. Els nens, nenes i adolescents que han patit violència sexual continuen enfrontant-se a processos judicials llargs que els exposen novament al dolor dels fets patits. Així ho recull el nou informe de Save the Children “Per una justícia a l’altura de la infància” basat en l’anàlisi de 79 sentències dictades entre 2023 i 2024 a l’Audiència Provincial de Barcelona i que actualitza l'estudi publicat el 2023 amb sentències de 2021-2022.
Segons l’informe, el 85,4 % de les víctimes són nenes o noies adolescents (una tendència que es manté; el 2021-2022 va ser el 86,5 %). El 37,5 % té entre 11 i 14 anys i el pic es dona als 15 amb un 13,5 %.
Save the Children adverteix que l’abús sexual infantil és una de les formes més greus de violència i, alhora, una de les més ocultes. L'any 2024 es van presentar 1.512 denúncies per delictes contra la llibertat sexual contra nens, nenes i adolescents a Catalunya, 83 més que l'any anterior. És una xifra que representa només una fracció de la realitat, ja que la majoria de casos no arriben a denunciar-se. “La violència sexual és un problema social molt greu amb conseqüències de salut per a les nenes i els nens que n’han estat víctimes. La seva prevalença és elevada, però les denúncies encara són escasses", assegura Ona Lorda, responsable de polítiques d’infància de Save the Children a Catalunya.
Pel que fa als agressors, el 98,8 % són homes. En 7 de cada 10 casos, la víctima coneix l’agressor: en el 35,7 % és algú de l’àmbit familiar —xifra lleugerament inferior a la de l’estudi anterior (39,7 %)— i en el 34,5 % és algú de l’entorn no familiar però conegut (36,5% el 2021–2022).
Processos judicials massa llargs
L’estudi posa de manifest que el 35,9 % dels processos s’allarguen entre tres i quatre anys i el 16,7 % superen els cinc anys. Els de menys de tres anys van representar el 30,8 %, una xifra superior al període 2021–2022 (26,2 %), fet que apunta a una tendència a resolucions més ràpides i a una major concentració de casos en terminis més curts.
“Quan més d’un terç dels casos s’allarga tres o quatre anys i un de cada sis supera els cinc, la justícia es converteix en un nou front de dolor. Malgrat l’augment, la prova preconstituïda continua sent minoritària: cal especialitzar el sistema perquè els infants no hagin de reviure els fets una i altra vegada”, detalla Lorda.
Tot i que l’aplicació de la prova preconstituïda —la gravació del testimoni per evitar haver-lo de repetir al judici, obligatòria per als infants menors de 14 anys segons la LOPIVI— es menciona en el 39 % dels casos (en clara tendència a l’alça des del 21,4 % del 2021–2022), encara és minoritària i hi ha manca d’informació: en el 58,5 % de les sentències no consta o no es va practicar. Pel que fa a l’exploració de la víctima, la majoria de declaracions tenen lloc davant el jutjat de guàrdia o d’instrucció (33,3 %), mentre que en el 44 % de les resolucions no consta on es van fer. Malgrat que en el 96,8 % dels casos s’empren altres proves (pericials, testificals i/o documentals), en un 3,2 % la declaració de la víctima és l’únic mitjà de prova.
Barnahus: un model que funciona
Tot i que aquest informe no pot avaluar l’impacte del model Barnahus en el procés judicial —la unitat integrada de Barcelona es va posar en marxa el 2024—, l’organització assegura que s’ha produït un canvi de cultura des de la seva aplicació a Catalunya. En el model Barnahus (“casa dels infants” en islandès), les víctimes i les seves families són ateses en un entorn amable i amb coordinació de professionals especialitzades: totes les institucions implicades treballen sota un mateix sostre per evitar la victimització secundària dels infants i les seves famílies.
Només el 2024, les Barnahus de Catalunya van atendre prop de 3.000 casos de violència sexual infantil. Els resultats del projecte pilot de Tarragona realitzat per la Universitat Rovira i Virgili i la Universitat Oberta de Catalunya en col·laboració amb Save the Children, mostren que el model redueix la durada dels processos de gairebé tres anys a poc més d’un any, augmenta les condemnes (del 65,9 % al 84,5 %), redueix els casos arxivats (del 57,4 % al 36,4 %) i millora l’experiència de les víctimes, que han de repetir menys vegades el seu testimoni.
“Encara queda feina per fer i cal una anàlisi més exhaustiva per comprovar els efectes a llarg termini, però el model Barnahus ja ha iniciat un canvi de cultura: situar l’infant al centre, reduir la revictimització i avançar cap a una justícia que cura”, assegura Lorda.
Des del pilot iniciat a Tarragona el 2020, el model Barnahus s’ha estès arreu de Catalunya amb la implantació de 14 unitats integrades en 13 localitats, en el marc de l’Estratègia Barnahus, aprovada per garantir una atenció integral a infants i adolescents víctimes de violència sexual.
Per a més informació
Mireia Recasens: mireia.recasens@savethechildren.org / 683 651 782