En només un any, augmenten en més de 200.000 els nens i nenes en risc de pobresa i exclusió social a la Unió Europea

  • La UE i Espanya estan cada vegada més lluny de complir amb l'objectiu de reducció de la pobresa infantil a 2030
  • La ràpida implementació de la Garantia Infantil és clau per canviar aquest rumb de la pobresa infantil

Brussel·les, 7 de març de 2023. Més de 19,6 milions de nens i nenes viuen en situació de pobresa o exclusió social als països de la UE, la qual cosa suposa 200.000 més que l'any anterior. Aquestes xifres, les més recents i referides a 2021, impliquen que una de cada quatre persones menors d'edat es troba en aquesta situació, segons l'últim informe de Save the Children.

Europa és una de les regions més riques del món i, no obstant això, es detecta un alarmant augment del nombre de nens, nenes i famílies que viuen en la pobresa i l'exclusió social a conseqüència del cost de vida, la crisi climàtica i la pandèmia de la COVID-19.
L'informe ‘Garantir el futur de la infància: Com afecten la COVID-19, la crisi del cost de la vida i la crisi climàtica als nens en situació de pobresa i què han de fer els governs a Europa’ compara les diferents taxes de pobresa infantil en 14 països d'Europa entre 2020 i 2021.

L'estudi utilitza l'indicador AROPE, el principal instrument utilitzat per mesurar el progrés cap a l'objectiu de la UE per a 2030 sobre pobresa i exclusió social a Europa. Espanya i Romania presenten les taxes més elevades, amb un 33,4% i un 41,5% de nens i nenes en risc de pobresa o exclusió social, respectivament.

La guerra a Ucraïna i el conseqüent augment del cost de la vida han suposat des de llavors una càrrega addicional insuportable per a la vida de milions de famílies, especialment les que tenen ingressos baixos i mitjans que ja havien patit durant la pandèmia. El preu dels aliments bàsics com la llet, els cereals i l'oli s'ha disparat, obligant les famílies a saltar-se àpats i racionar els aliments.

A Romania, el 40% de les llars van veure disminuir els seus ingressos el 2022, en comparació amb l'any anterior, mentre que les despeses van créixer un sorprenent 98%. La majoria de les famílies van fer retallades i la meitat d'elles van reduir la despesa en serveis bàsics i aliments, la qual cosa suposa un risc per al benestar de la infància.

Segons l'informe, els nens i nenes d'origen migrant, refugiats, sol·licitants d'asil, en situació administrativa irregular i no acompanyats són els més afectats. A Itàlia, per exemple, el 32,4% de les persones migrants viuen en la pobresa, enfront del 7,2% de la població italiana.
L'informe també mostra que els nens i nenes que viuen en famílies monoparentals, famílies nombroses desfavorides, infants amb discapacitat i els qui pertanyen a minories ètniques també estan en situació de risc.

"Les xifres de pobresa infantil a tot Europa són devastadores. A la UE hi ha 19,6 milions de nens i nenes que viuen en la pobresa; més de dos milions viuen a Alemanya. Amb un de cada cinc nens i nenes en situació de pobresa a tot el país, no pot haver-hi més excuses: el Govern alemany ha de complir d'una vegada les seves promeses d’abordar la pobresa infantil", assegura Eric Großhaus, responsable d'Incidència Política en Pobresa Infantil i Desigualtat Social de Save the Children Alemanya.

"Mentre que la pobresa infantil afecta un de cada quatre nens i nenes a Europa, en el cas d'Espanya n’afecta un de cada tres”, recorda Andrés Conde, director general de Save the Children España. “Per això, el repte a Espanya consisteix en garantir que les comunitats autònomes i els municipis, on la responsabilitat de la prestació de serveis clau per al benestar de la infància és major, s'incorporin i elaborin els seus propis plans d'acció de Garantia Infantil”, afegeix.

La solució sobre la taula

Malgrat aquesta trista situació, hi ha esperança, segons Save the Children, ja que la UE està sent testimoni d'un impuls polític inèdit per a la protecció dels drets de la infància.

El 14 de juny de 2021, el Consell de la UE va adoptar la Recomanació per la qual s'estableix la Garantia Infantil Europea, que és el primer instrument polític a escala de la UE destinat a abordar les desigualtats i exclusió en la infància. Els Estats membres estan obligats a proporcionar a la infància en situació de risc accés gratuït a una educació i atenció primerenques d'alta qualitat, educació i activitats escolars gratuïtes, almenys un àpat saludable cada dia escolar i assistència sanitària, així com un accés assequible a nutrició i un habitatge adequat.

S'esperava que els Estats membres presentessin els seus plans d'acció nacionals abans del 15 de març de l'any passat, però no tots ho han fet. Al març del 2023 s'han presentat 19 plans i en falten 8.

"Cap nen o nena hauria d'haver d'anar a escola amb l'estómac buit, preocupar-se per la feina dels seus pares o viure en una llar on passa fred. No obstant això, l'impacte de les nombroses crisis d'Europa fa que menjar o escalfar-se ja no sigui una opció per a moltes famílies i priva als nens i nenes d’allò essencial que necessiten per al seu desenvolupament i benestar", explica Ylva Sperling, directora de Save the Children Europa.

"La Garantia Infantil Europea és la clau per fer front a la creixent desigualtat i proporcionar un futur millor a milions de nens i nenes. Els governs han d'assegurar-se que aprofiten plenament aquest marc contra la pobresa infantil. Ara és el moment de prendre decisions audaces i d'un finançament estratègic per ampliar ràpidament la protecció i mitigar els efectes de la crisi per a les generacions actuals i futures de nens i nenes”, conclou.