4 de febrer de 2022. Amb motiu del 6 de febrer, Dia Internacional de Tolerància Zero amb la Mutilació Genital Femenina, Save the Children alerta que 3.652 xiquetes a Espanya estan en risc de patir-la, segons les últimes dades de 2020 del Ministeri d'Igualtat. L'organització ha estudiat la prevalença de pràctiques nocives a Espanya, entre les quals es troba la mutilació genital femenina i que estima que a la Comunitat Valenciana 237 xiquetes estarien exposades a aquesta pràctica.
La mutilació genital femenina (MGF) fa referència a "tots els procediments consistents en la resecció parcial o total dels genitals externs femenins, així com altres lesions dels òrgans genitals femenins per motius no mèdics", segons la definició de l'Organització Mundial de la Salut (OMS).
L'anàlisi s'ha basat en l'estudi de la informació ja existent i a entrevistar professionals de diferents sectors: de l'administració pública, ONG, sanitari, policial, de mediació cultural i gènere.
"Encara que el risc de mutilació d'una xiqueta que ja haja nascut a Espanya s'ha reduït notablement a causa de l'activació de mecanismes de detecció en els serveis sanitaris i en l'àmbit educatiu, com el posat en marxa per la Conselleria de Sanitat en 2016, encara es tracta d'un problema tabú i es desconeix el seu abast real. A més, les xiquetes nascudes als països que practiquen la mutilació genital femenina i arriben a Espanya corren més risc de patir-la", explica Rodrigo Hernández, director de Save the Children en la Comunitat Valenciana.
Espanya: centrada en la prevenció, detecció i protecció
En el cas d'Espanya, com a país receptor de persones que provenen de països on es continua mutilant a les xiquetes, els esforços estan més centrats en la prevenció, detecció i protecció de xiquetes en risc de patir mutilació genital i en l'atenció a aquelles que van arribar a Espanya ja mutilades.
La Comunitat Valenciana és la quarta autonomia amb més xiquetes en risc de patir la Mutilació Genital Femenina, només per darrere de Catalunya, Madrid i Andalusia. Per províncies, València és la que compta amb més xiquetes en risc de patir la Mutilació Genital Femenina (145), seguida d'Alacant (67) i la província de Castelló (25).
Protocols participatius e inclusius
Cada comunitat autònoma té el seu propi protocol d'actuació quan s'identifica un possible cas de mutilació genital femenina i també existeix un nacional aprovat en 2015. "Encara que continua sent un tema tabú no sols en les institucions públiques sinó en el mateix àmbit familiar, la mutilació genital femenina és un tema que compta amb una trajectòria d'anys d'investigació i intervenció, de debat públic a escala internacional". Això, juntament amb els protocols existents i la prohibició de la pràctica en alguns països en els quals no estava penada –com Nigèria i el Senegal- i saber que a Espanya la mutilació és constitutiva de delicte, "ha facilitat en una certa forma el tractament de la mutilació amb les famílies i les mares", reconeixen les mediadores culturals entrevistades en l'anàlisi.
També es posa el focus en la prevenció a través de la detecció precoç en les consultes pediàtriques, ja que fins als 14 anys acudeixen regularment a les cites, i establir un vincle de confiança amb la família resulta essencial per a tractar la qüestió, sense criminalitzar però amb l'objectiu de previndre-la. "Els protocols han de ser coneguts i participatius en l'elaboració i no sols amb la participació de l'àmbit sanitari", assenyalen.
Dades oficials par a acabar amb el problema
Un dels principals obstacles per a atallar el problema de mutilació genital femenina a Espanya és la falta de dades, perquè els números són estimacions, però també la manera en la qual s'utilitzen i analitzen. "Actualment, els registres administratius no s'empren de manera eficaç; la recopilació de les dades no es fa de manera sistemàtica; existeix una falta de desglossament en els registres; a penes es realitza una centralització de les dades; i els professionals que codifiquen i avaluen la mutilació genital femenina no compten amb tota la formació", afirma Catalina Perazzo, directora d'Incidència Política i Social de Save the Children.
Com en qualsevol mena de violència, "necessitem un diagnòstic vàlid i una recopilació de dades tal com preveu la Llei de Protecció Integral a la Infància i l'Adolescència enfront de la violència", aprovada la passada primavera. A més, la recopilació d'informació i de dades estadístiques "ens aproximaran encara més a la realitat per a adaptar les polítiques, incloent-hi el seguiment i avaluació dels protocols segons es vaja veient l'evolució d'aquesta violència al nostre país", diu Perazzo.
La crisi COVID-19 va accentuar la desprotecció
La crisi sanitària i social per la pandèmia ha accentuat la inseguretat i desprotecció que viuen moltes persones vulnerables i, per tant, moltes i molts menors. L'obligatorietat de romandre en les llars durant els primers mesos de la pandèmia va augmentar l'exposició de menors i adolescents a situacions de risc que ja es donaven en l'àmbit familiar.
Sense tindre dades oficials, si es creu que, a causa de la delicada i estressant situació en els centres hospitalaris, hi ha hagut més dificultat per a controlar casos de dones ja mutilades que han tingut filles durant aquest temps, sobretot, durant els primers mesos de 2020.
Recomanacions per a erradicar esta pràctica
La mutilació genital femenina és una pràctica més dins del paraigua de la violència de gènere. "És un acte de violència contra xiquetes i dones sense cap mena de benefici en la salut, sinó tot el contrari, amb greus conseqüències en l'àmbit físic, mental, sexual i de salut reproductiva i que, fins i tot, pot provocar la mort".
"S'han realitzat avanços, però hem de continuar avançant i no oblidar tots els tipus de violència. És fonamental que en el marc d'intervenció participen els diferents agents implicats, com l'educatiu, sanitari i serveis socials, incloure la perspectiva intercultural i de gènere -una visió constructiva, de respecte i comprensió mútua-, la incorporació de mediadors culturals, i un treball previ amb les famílies per a la sensibilització i formació entre tots els professionals", aclareix Perazzo.
La directora d'Incidència Política afig que la mateixa Llei de protecció integral a la infància i l'adolescència enfront de la violència recull eines per a actuar enfront d'aquesta. En la mateixa línia, "s'ha de tindre en compte la mutilació genital femenina des d'aquesta perspectiva integral per a abordar-la com una forma de violència de gènere que afecta xiquetes i adolescents, encara que molt especialment a xiquetes de menys de 14", conclou Perazzo.
En l'àmbit autonòmic, l'organització valora positivament el protocol de 2016 posat en marxa per la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública per a combatre la MGF, així com el recurs per a l'atenció especialitzada i multidisciplinària de dones que hagen patit MGF posat en marxa per la Unitat de Referència per a la Cirurgia Reconstructiva de l'Hospital Universitari Doctor Peset de València.
"És fonamental continuar treballant en aquesta direcció i que l'aplicació de la Llei de protecció integral a la infància i l'adolescència enfront de la violència a la Comunitat Valenciana contemple mesures concretes per a erradicar aquest tipus de violència, com algunes de les ja incloses en les Estratègies Valenciana de Migracions o contra les Violències Sexuals. A més, és necessari continuar impulsant la capacitació i la formació als professionals que treballen amb la infància en risc perquè puguen detectar i intervindre davant un possible cas", assegura Hernández.
Sobre Save the Children
Save the Children és l'organització independent líder en la defensa dels drets de la infància a tot el món. Treballa en més de 120 països salvant vides, proporcionant seguretat i protecció als xiquets i les xiquetes i defensant els seus drets en el marc de la Convenció sobre els Drets del Xiquet de Nacions Unides.
En la Comunitat Valenciana i a Espanya treballa des de fa més de 20 anys amb programes d'atenció als xiquets i xiquetes més vulnerables, centrats en la infància en risc de pobresa o exclusió social. A través dels seus programes a Espanya, proporcionen una atenció integral als xiquets, xiquetes i les seues famílies perquè la situació econòmica o d'exclusió social en la qual viuen els xiquets no els impedisca gaudir plenament dels seus drets i puguen aconseguir el màxim de les seues capacitats.
Per a més informació:
Miguel Borque Giraldos - 681 35 17 91 / 96 395 09 31
Comunicació Comunitat Valenciana