Informe: https://bit.ly/3aOxJbf
Materials audiovisuals per a mitjans: https://bit.ly/2ZClAA3
24 de febrer de 2021. D'acord amb l'anàlisi elaborada per Save the Children i la Fundació por Causa, el nombre de migrants en situació irregular i amb menys de 19 anys era a Espanya en 2019 de quasi 147.000 persones, dividit pràcticament a parts iguals entre xiquets i xiquetes. Aquesta xifra representa una de cada cinc persones de nacionalitat extracomunitària registrades en el padró municipal per a eixe tram d'edat. Així es recull en el seu informe Créixer sense papers a Espanya, presentat hui.
A la Comunitat Valenciana viuen el 13,6% d'eixos xiquets i xiquetes, la qual cosa implica que vora 20.000 menors es troben en eixa situació. Així, aquesta autonomia és la tercera amb major nombre de xiquets i xiquetes migrants en situació irregular, només per darrere de Catalunya (34.000) i la Comunitat de Madrid (29.300).
Les dues organitzacions han dut a terme un estudi que posa llum davant la invisibilitat que viuen xiquets, xiquetes i adolescents migrants sense papers a Espanya, els quals tenen una taxa d'irregularitat molt per damunt de la del conjunt de la població migrant sense papers, situada al voltant del 13%. La taxa d'irregularitat total de xiquets, xiquetes i adolescents migrants a Espanya és de 20,4%, és a dir, de cada cinc xiquets i xiquetes migrants que viuen al nostre país, un està en situació administrativa irregular. Pel que fa a la Comunitat Valenciana, aquesta taxa augmenta al 22,2%.
Així mateix, l'estudi desglossa per franja d'edat la població infantil i adolescent migrant sense papers: 55.327 tenen entre 0 i 4 anys, 28.441 entre 5 i 9, 22.268 entre 10 i 14 i 40.738 entre 15 i 19 anys. El pes d'aquests grups sobre la població migrant total és de 37,7%, 19,4%, 15,2% i 27,8%, respectivament.
Si es desglossen les dades autonòmiques, a la Comunitat Valenciana 7.013 tenen entre 0 i 4 anys, 4.364 entre 5 i 9, 3.375 entre 10 i 14 i 5.084 entre 15 i 19 anys. Això implica que més d'un terç dels xiquets i xiquetes migrants en situació administrativa irregular té menys de 5 anys.
D'altra banda, el pes d'aquests grups sobre la població total de xiquets i xiquetes migrants és de 30,3%, 17,6%, 15,9% i 24,2%, respectivament.
Pel que fa a la procedència, tres de cada quatre menors d'edat en situació administrativa irregular a Espanya són d'Amèrica Llatina. Colòmbia concentra els números absoluts més alts entre tots els països analitzats. Un de cada sis xiquets i xiquetes sense papers resident a Espanya prové d'aquest país. Li segueixen en importància altres països de la regió com Hondures, Veneçuela i el Perú. De fet, el progressiu augment de la irregularitat en la infància a partir de l'any 2014 està en bona part relacionat amb el rebuig de les sol·licituds d'asil presentades per famílies procedents d'aquests llocs. Àfrica és l'origen del 43% dels xiquets i les xiquetes migrants que viuen al nostre país, però concentra només el 13% dels quals estan en situació irregular.
"En moltes ocasions a aquests xiquets i xiquetes se'ls tracta abans per la seua condició de migrants que pel fet de ser xiquets i xiquetes, i és una cosa que no es pot tolerar, ja que són els seus drets més fonamentals els que estan en perill, com el seu dret a la Salut o a l'Educació", assegura Rodrigo Hernández, director de Save the Children a la Comunitat Valenciana.
Múltiples danys a la infància migrant
Les conseqüències d'aquesta situació són tangibles i, sovint, tràgiques i de llarg abast. Les llars amb persones de nacionalitat extracomunitària tenen nivells més baixos de renda i major risc de pobresa i exclusió que aquells compostos per nacionals. La situació s'agreuja amb l'arribada dels fills i filles: la probabilitat de risc de pobresa per a una llar de característiques mitjanes amb menors a càrrec i amb nacionalitat espanyola és del 14%; si aquesta mateixa llar és extracomunitari, la probabilitat puja al 48%.
Les famílies pobres en situació d'irregularitat queden fora, per exemple, de l'Ingrés Mínim Vital recentment adoptat a escala estatal i concebut per a proporcionar una xarxa bàsica de seguretat precisament als qui estan com elles.
A la Comunitat Valenciana sí que s'inclou a la població sense papers en la Renda Valenciana d'Inclusió, però és necessari garantir l'accés d'aquestes famílies i analitzar i eliminar qualsevol mena de trava administrativa que puga sorgir en la seua tramitació.
"La crisi del Coronavirus pot empitjorar encara més aquesta situació, ja que moltes administracions han fet més lents alguns processos que poden afectar aquest col·lectiu, com és la tramitació d'aquestes ajudes o dels permisos de residència", afirma Hernández.
L'accés efectiu al dret a l'educació també pot veure's vulnerat per l'absència d'un permís de residència i d'un Número d'Identificació d'Estranger que impedisca el seu accés a exàmens oficials, certificacions o ajudes públiques. Així mateix, és un inconvenient quan es tracta de participar en el sistema d'educació no obligatòria. Aquestes traves no necessàriament estan en la norma, sinó que són el resultat del desconeixement o l'arbitrarietat d'algunes autoritats educatives.
Les diferències entre la llei i la seua aplicació també afecten el dret de la infància a la salut, on les famílies en situació irregular han de fer front a nombroses arbitrarietats i dificultats pràctiques. La disparitat de criteri dels sistemes sanitaris en les comunitats autònomes no sempre garanteix l'accés a la targeta sanitària, la protecció enfront d'una factura mèdica que pot tindre conseqüències financeres catastròfiques o el seguiment continuat dels pacients menors d'edat en situació administrativa irregular. A vegades, la por al fet que l'ús dels sistemes sanitaris revele la seua situació davant les autoritats policials allunya de facto als xiquets i les xiquetes dels centres de salut primària i especialitzada. L'impacte de la irregularitat en la salut mental és un dels aspectes més difícils d'identificar pels sistemes sanitaris i de protecció, però un dels quals deixaran una empremta més profunda. La por, l'ansietat i el trauma que els xiquets i les xiquetes viuen de manera directa i perceben en les persones adultes definirà les seues oportunitats en la vida d'una manera que resulta difícil de comprendre, asseguren les organitzacions en el seu informe.
El cost de la regularització
La Fundació por Causa i Save the Children asseguren que una regularització dirigida específicament a les llars de persones migrants sense papers amb fills i filles a càrrec permetria reduir substancialment el seu cost fiscal per a la societat i eliminar bona part dels extraordinaris obstacles administratius, econòmics i educatius a la integració social. A més, la naturalització de la seua situació administrativa permetria obrir una eixida a la vulnerabilitat social que amenaça amb condicionar la vida de tota una generació de ciutadans i ciutadanes estrangers.
De manera complementària, Save the Children demana proporcionar un règim jurídic específic per a tota la infància migrant. Amb això s'evitaria que la seua situació administrativa menyscabara el principi de l'interés superior del menor i de no discriminació, així com s'adoptarien mesures per a evitar la irregularitat sobrevinguda.
"És fonamental modificar la Llei d'Estrangeria per a incloure, entre altres, aquestes propostes i garantir així que es protegisca sempre l'interés superior del xiquet o xiqueta, independentment de la seua situació administrativa", assenyala Hernández.
Finalment, Save the Children considera fonamental que es permeta l'accés a les famílies en situació administrativa irregular a l'Ingrés Mínim Vital.
"El nombre de menors que es troben en una situació administrativa irregular a la Comunitat Valenciana només representen el 2,2% del total de xiquets i xiquetes que viuen en la nostra autonomia, per la qual cosa és necessari fugir de discursos alarmistes o que inciten a l'odi contra aquest col·lectiu. El més important és que són xiquets i xiquetes vulnerables i és el nostre deure com a societat protegir-los i garantir que es complisquen els seus drets, com els de qualsevol altre xiquet o xiqueta", conclou Hernández.
Sobre Save the Children
Save the Children és l'organització independent líder en la defensa dels drets de la infància a tot el món. Treballa en més de 120 països salvant vides, proporcionant seguretat i protecció als xiquets i les xiquetes i defensant els seus drets en el marc de la Convenció sobre els Drets del Xiquet de Nacions Unides.
A la Comunitat Valenciana i a Espanya treballa des de fa més de 20 anys amb programes d'atenció als xiquets i xiquetes més vulnerables, centrats en la infància en risc de pobresa o exclusió social. A través dels seus programes a Espanya, proporcionen una atenció integral als xiquets, xiquetes i les seues famílies perquè la situació econòmica o d'exclusió social en la qual viuen els xiquets no els impedisca gaudir plenament dels seus drets i puguen aconseguir el màxim de les seues capacitats.
Per a més informació:
Miguel Borque Giraldos - 681 35 17 91 / 96 395 09 31
Comunicació Comunitat Valenciana