34.000 nens i nenes migrants a Catalunya viuen en situació administrativa irregular

  • Catalunya és el primer territori arreu de l’Estat amb més menors d’edat migrants sense papers 
  • Save the Children i la fundació por Causa presenten una anàlisi de les magnituds i característiques de la infància migrant en situació irregular
  • Defensen la regularització urgent dirigida específicament a les llars de persones migrants sense papers amb fills i filles a càrrec
  • Save the Children considera urgent que es permeti l’accés a l’Ingrés Mínim Vital a les famílies en situació administrativa irregular

Informe: https://bit.ly/3aDJr8B

Materials audiovisuals per mitjans: https://bit.ly/2ZClAA3

Barcelona, 24 de febrer de 2021. D’acord amb l’anàlisi realitzat per Save the Children i la fundació por Causa, el nombre de persones migrants en situació irregular i amb menys de 19 anys a Catalunya el 2019 era de 34.000 infants. Arreu de l’Estat la xifra és de 147.000 infants, dividit pràcticament a parts iguals entre nens i nenes. Aquesta xifra representa una de cada cinc persones de nacionalitat extracomunitària registrades al padró municipal per aquest tram d’edat. Així ho recull l’informe 'Crecer sin papeles en España', presentat avui. 

Les dues organitzacions han dut a terme un estudi que posa llum a la invisibilitat que viuen els infants i adolescents migrants sense papers a Espanya, els quals tenen una taxa d’irregularitat molt per damunt de la del conjunt de la població migrant sense papers, situada al voltant del 13%. La taxa d’irregularitat total de nens, nenes i adolescents migrants és de 20,4%, és a dir, un de cada cinc nens i nenes migrants en situació administrativa irregular. 
Així mateix, l’estudi desglossa per franja d’edat la població infantil i adolescent migrant sense papers: 55.327 tenen entre 0 i 4 anys, 28.441 entre 5 i 9, 22.268 entre 10 i 14 i 40.738 entre 15 i 19 anys. El pes d’aquests grups sobre la població migrant total és de 37,7%, 19,4%, 15,2% i 27,8%, respectivament.

Les comunitats autònomes més poblades i amb més presència de persones migrants es corresponen amb les que concentren el nombre més gran d'aquests nens i nenes: Catalunya és el territori amb més infants migrants sense papers amb un total de 34.000; la Comunitat de Madrid, en té més de 29.300; Comunitat Valenciana, quasi 20.000; i Andalusia, 14.000. No obstant això, en termes relatius no es respecta aquesta tendència ja que algunes de les comunitats que presenten taxes molt més altres d’irregularitat també estan entre les menys poblades: Astúries, Galícia, Cantàbria, Canàries i País Basc tenen més del 30% dels infants migrants en aquesta situació. 
Pel que fa a la procedència, tres de cada quatre menors d'edat en situació administrativa irregular són de l’Amèrica Llatina. Colòmbia concentra els nombres absoluts més alts entre tots els països analitzats. Un de cada sis nens i nenes sense papers resident arreu de l’Estat prové d'aquest país. Li segueixen en importància altres països de la regió com Hondures, Veneçuela i el Perú. De fet, el progressiu augment de la irregularitat en la infància a partir de l'any 2014 està en bona part relacionat amb el rebuig de les sol·licituds d'asil presentades per famílies procedents d'aquests llocs.
La Natalia és de Xile i va arribar a Barcelona fa sis anys. Té dos fills, un de 18 anys i un altre de quatre. Des que van arribar han passat per diferents allotjaments: per una fundació, albergs, pisos d’acollida... En un any van arribar a canviar fins a sis vegades d’allotjament. Ara comparteixen pis amb quatre famílies més. La Natalia creu que les seves condicions d’habitatge afecten el desenvolupament dels seus fills. El petit va al psicòleg i ha tingut problemes per deixar el bolquer. El gran té TEA i aquestes circumstàncies empitjoren les seves habilitats socials. “El que més necessito, el més important no ho tinc i és donar-los una llar als meus fills, on puguin estar tranquils i desenvolupar la seva autonomia”, assegura.

L’Àfrica és l'origen del 43% dels nens i les nenes migrants que viuen al nostre país, però concentra només el 13% dels quals estan en situació irregular. “La possibilitat d'haver travessat una frontera o residir en un país sense l'autorització pertinent estableix una realitat en la qual una part de la societat se situa un graó per sota de la resta pel que fa al reconeixement dels seus drets. Aquesta situació podria complicar-se encara més a conseqüència de la crisi del coronavirus, la caiguda de l'ocupació entre la població migrant i el seu impacte en els permisos de residència”, alerta Andrés Conde, director general de Save the Children.

“El temps corre en contra nostra. D'acord amb les nostres estimacions, el nombre de persones migrants en situació irregular a Espanya podria veure's incrementada en un número superior als 160.000 treballadors i treballadores, la qual cosa complicarà molt més les coses”, afegeix Gonzalo Fanjul, director de l'àrea de Recerca de la fundació per Causa.

A això cal afegir la situació d'irregularitat dels nens i les nenes derivada dels rebutjos a les peticions de protecció internacional, i que l'anàlisi de la Fundació por Causa i Save the Children ha estimat en uns 13.000 casos.

Múltiples danys a la infància migrant

Les conseqüències d'aquesta situació són tangibles i, sovint, tràgiques i de llarg abast. Les llars amb persones de nacionalitat extracomunitària tenen nivells més baixos de renda i major risc de pobresa i exclusió que aquelles compostes per nacionals. La situació s'agreuja amb l'arribada dels fills i filles: la probabilitat de risc de pobresa per una llar de característiques mitjanes amb menors a càrrec i amb nacionalitat espanyola és del 14%; si aquesta mateixa llar és extracomunitària, la probabilitat puja al 48%.

Les famílies pobres en situació d'irregularitat queden fora, per exemple, de l'Ingrés Mínim Vital recentment adoptat a nivell estatal i concebut per proporcionar una xarxa bàsica de seguretat precisament als qui estan com ells. Algunes comunitats –com Balears, Comunitat Valenciana i Euskadi– si que inclouen la població sense papers en les seves rendes mínimes. En el cas de Catalunya, es necessiten dos anys de residència legal per gaudir de la Renda Garantida de Ciutadania.  

L'accés efectiu al dret a l'educació també pot veure's vulnerat per l'absència d'un permís de residència i d'un Número d'Identificació d'Estranger que impedeixi el seu accés a exàmens oficials, certificacions o ajudes públiques. Així mateix, és un inconvenient quan es tracta de participar en el sistema d'educació no obligatòria. Aquestes traves no necessàriament estan en la norma, sinó que són el resultat del desconeixement o l'arbitrarietat d'algunes autoritats educatives.

Les diferències entre la llei i la seva aplicació també afecten el dret de la infància a la salut, on les famílies en situació irregular han de fer front a nombroses arbitrarietats i dificultats pràctiques. La disparitat de criteri dels sistemes sanitaris en les comunitats autònomes no sempre garanteix l'accés a la targeta sanitària, la protecció enfront d'una factura mèdica que pot tenir conseqüències financeres catastròfiques o el seguiment continuat dels pacients menors d'edat en situació administrativa irregular. A vegades, la por al fet que l'ús dels sistemes sanitaris reveli la seva situació davant les autoritats policials allunya de facto als nens i les nenes dels centres de salut primària i especialitzada. L'impacte de la irregularitat en la salut mental és un dels aspectes més difícils d'identificar pels sistemes sanitaris i de protecció, però un dels quals deixaran una petjada més profunda. La por, l'ansietat i el trauma que els nens i les nenes viuen de manera directa i perceben en les persones adultes definirà les seves oportunitats en la vida d'una manera que resulta difícil de comprendre, asseguren les organitzacions en el seu informe.

El cost de la regularització

La Fundació por Causa i Save the Children asseguren que una regularització dirigida específicament a les llars de persones migrants sense papers amb fills i filles a càrrec permetria reduir substancialment el seu cost fiscal per a la societat i eliminar bona part dels extraordinaris obstacles administratius, econòmics i educatius a la integració social. A més, la naturalització de la seva situació administrativa permetria obrir una via de fuita a la vulnerabilitat social que amenaça amb condicionar la vida de tota una generació de ciutadans i ciutadanes estrangers.

De manera complementària, Save the Children demana proporcionar un règim jurídic específic per a tota la infància migrant. Amb això s'evitaria que la seva situació administrativa menyscabés el principi de l'interès superior del menor i de no discriminació, així com s'adoptarien mesures per a evitar la irregularitat sobrevinguda.

Finalment, Save the Children considera fonamental que es permeti l'accés a les famílies en situació administrativa irregular a l'Ingrés Mínim Vital, a les rendes mínimes autonòmiques i a les prestacions autonòmiques per fills i filles a càrrec.

Sobre Save the Children 

Save the Children és l’organització líder en la defensa dels drets de la infància a tot el món. Treballa des de fa 100 anys per assegurar que tots els nens i nenes sobreviuen, aprenen i estan protegits. Actualment l’organització opera en més de 120 països. 

Arreu de l’Estat, Save the Children treballa en programes d’acció socioeducativa pels infants més vulnerables, centrats en la infància en situació de risc de pobresa o exclusió social. L’organització atén a més la infància migrant i està centrada en protegir els menors davant la violència. Save the Children vol que tots els nens i nenes, independentment de la seva condició o país d’origen, puguin gaudir plenament dels seus drets i assolir el màxim de les seves capacitats.

Per a més informació:

Mireia Recasens - 683 651 782

mireia.recasens@savethechildren.org