- Save the Children presenta l'informe ‘Segur per a qui?’, sobre l'acolliment selectiu a Europa dels infants que fugen
- Des de l'esclat del conflicte a Ucraïna, Europa ha acollit a gairebé el doble de persones que durant el 2015 i el 2016, quan es va produir un augment d'arribades per la guerra a Síria
- L'acolliment mostrat per la UE i els seus Estats membres als nens i nenes procedents d'Ucraïna ha de marcar la pauta de cara al futur
- S'ha de garantir que a tots els infants que busquen seguretat a Europa se'ls ofereixin rutes segures i legals, llibertat de moviment, protecció i suport per reiniciar les seves vides
Informe: link
Casos d’estudi: link
Podcast “L’Acollida” realitzat per 15 joves migrants de Barcelona: link
19 de juny de 2023. Amb motiu de la commemoració del Dia Mundial de les Persones Refugiades aquest dimarts 20 de juny, Save the Children demana en el seu informe Segur per a qui? Acolliment selectiu a Europa dels infants desplaçats que l’acolliment mostrat per la UE i els seus Estats membres als nens i nenes procedents d’Ucraïna marqui la pauta de cara al futur.
Una de cada 50 persones refugiades i migrants mor o desapareix en les rutes mediterrànies cap a Europa i nenes, nens i adolescents pateixen violència i condicions inhumanes quan arriben. Així mateix, els països europeus i la UE han demostrat que aquestes morts, violència i el maltractament a la infància són evitables en l'acolliment que han donat als nens i nenes procedents d'Ucraïna durant l'últim any.
Després d'analitzar dades de l'agència de l'ONU per als refugiats (ACNUR), Save the Children conclou en el seu informe que des del 2019 més de 8.000 persones del prop de mig milió han mort o desaparegut en les rutes mediterrànies cap a Europa. Un 20% de les persones que van aconseguir arribar a Europa eren nens i nenes. Com que no hi ha vies legals i segures perquè infants i adolescents arribin a Europa i sol·licitin asil, el 90% dels refugiats als quals se’ls concedeix protecció als països europeus es veuen obligats a utilitzar rutes precàries tant per terra, com per mar.
Save the Children assenyala que la mort d’infants que migren i els seus familiars és conseqüència directa de les dures i draconianes mesures de la UE i dels països europeus, decidits a impedir que les persones refugiades entrin al seu territori i a "fer retrocedir" il·legalment als qui ho intenten.
Doble moral
Des del febrer del 2022 més de 8 milions de persones procedents d'Ucraïna han entrat a Europa, el 40% dels quals són nens i nenes. Aquests infants i adolescents s'enfronten a innombrables reptes: han fugit d'una guerra devastadora, han estat separats dels seus familiars i éssers estimats, i han hagut d’adaptar-se als seus països d'acolliment. Però no s'han enfrontat a la violència, ni han estat rebutjats, ni han hagut de recórrer a traficants de persones quan fugien de la violència als seus països.
Els governs han fet esforços considerables per garantir que les famílies procedents d'Ucraïna puguin accedir a allotjament, educació i atenció mèdica en virtut de la Directiva de Protecció Temporal. Aquesta llei de la UE es va activar per primera vegada al març del 2022 en resposta a l'arribada d'un gran nombre de persones refugiades procedents d'Ucraïna després de l'escalada del conflicte el 24 de febrer de 2022.
Gairebé el doble de persones procedents d'Ucraïna ha sol·licitat protecció en virtut d'aquesta directiva que els que van sol·licitar asil el 2015 i 2016, quan es va produir un fort augment de les arribades de persones refugiades, en particular de Síria.
"La resposta a aquesta crisi va ser disfuncional en el millor dels casos i cruel en el pitjor. Va introduir i va endurir mesures que continuen restringint la capacitat dels nens, nenes i adolescents per sol·licitar asil a la UE: contenir als qui van arribar i dissuadir a altres persones de venir", explica Jennifer Zuppiroli, especialista d'incidència política en matèria d'infància en moviment de Save the Children.
"No ha de ser així. L'acolliment que s’ha fet a les famílies ucraïneses demostra que els països europeus poden treballar junts per protegir les nenes i els nens amb traumes i en situació de vulnerabilitat que fugen de la guerra. Un nou enfocament europeu, que situï els drets de la infància en el centre de les polítiques d'asil, és possible”, afirma Zuppiroli.
Fronteres tancades, circulació restringida i violència contra la infància
Molts dels nens i nenes amb els quals va parlar Save the Children van patir violència durant els seus viatges a Europa. A alguns infants els van despullar, a uns altres els van obligar a romandre dempeus en el fred o a suportar descàrregues elèctriques.
Els autors de la violència acostumen a ser guàrdies fronterers, però també traficants de persones dels quals depenen els nens, nenes i les seves famílies, ja que s'han tancat totes les rutes segures i legals que poden portar-los a un lloc segur.
En relatar el seu perillós viatge a Europa, Abbas*, un nen sirià de 10 anys, va descriure el que va passar quan van arribar a Grècia: "Va ser molt difícil. Vam estar caminant pel bosc durant hores, sense menjar ni aigua, només caminàvem i resàvem perquè tot sortís bé". "Però 100 metres abans de la comissaria se’ns va emportar una furgoneta. Allà vaig tenir un col·lapse mental i no em trobava bé. La policia ens va demanar que ens despulléssim i jo vaig negar-me a treure-m’ho tot.”
La mare d'Abbas*, Samah*, de 33 anys, va explicar a Save the Children: "Ens van portar de tornada al riu i allà tenien unes barques molt dèbils... No podíem veure res i jo no podia veure a l’Abbas* [el seu fill]. No sabia on estava i cridava als homes emmascarats que no aniria enlloc sense el meu fill. A l'altre costat podíem veure un home armat entre els arbres."
Les restriccions a la circulació signifiquen que les nenes i els nens refugiats i les seves famílies tenen opcions limitades per desplaçar-se entre països, fins i tot per reunir-se amb les seves famílies. També significa que han de sol·licitar asil en un nombre restringit de llocs i que sovint són detinguts en condicions inhumanes.
El fet que la reagrupació familiar pugui trigar molts anys en alguns països europeus augmenta el risc de tràfic i explotació dels menors d'edat quan intenten reunir-se amb les seves famílies pels seus propis mitjans.
Una oportunitat per crear un sistema just
Zuppiroli afirma que la resposta als infants procedents d’Ucraïna ha de marcat la pauta de cara al futur: “La UE està negociant un Pacte sobre Asil i Migració, per això té l'oportunitat i l'obligació de situar els drets de la infància en el centre de la seva actuació. A tots els nens, nenes i adolescents que fugen d'un conflicte se'ls han d'oferir rutes segures i legals cap a la seguretat, la protecció i el suport per reconstruir les seves vides. S'han d'extreure lliçons apreses de la resposta que s'ha posat en marxa després de l'esclat de la guerra a Ucraïna i assegurar-nos que les mesures que han funcionat es mantinguin a llarg termini per assegurar una resposta a tots els altres nens i nenes que busquen protecció i refugi a Europa i Espanya".
En 13 països europeus, Save the Children ha estat ajudant nens i nenes d'Ucraïna que han fugit de l'escalada del conflicte al país en un nombre sense precedents. L'organització també ha assistit la infància refugiada procedent d'altres països, en particular des de 2015.
Com passar 4 hores al mar per creuar la frontera entre el Marroc i Ceuta
Mohammed, de 16 anys, va haver d’enfrontar-se amb molts obstacles per arribar a Barcelona des del seu Marroc natal. “Vaig entrar a l'aigua amb l'ajuda de la marea. Vaig estar 4 hores a l'aigua. Per fi ho havia aconseguit”. Va arribar a Ceuta, però aquesta va ser només la primera parada del seu trajecte. Va estar al port de Ceuta una setmana fins que va veure un camió que havia passat l'escàner, s’hi va ficar sota i va arribar a Màlaga. D'allà va fer autoestop cap a Barcelona on va estar un parell de dies al carrer fins que va entrar en un centre d'acolliment.
Mohammed explica la seva història al podcast “L’Acollida”, realitzat per 15 joves migrants d'entre 16 i 17 anys a Barcelona, acollits pel Sistema de Protecció de la Direcció General d'Atenció a la Infància i a l'Adolescència, amb l'acompanyament de Save the Children. A “L’Acollida” comparteixen les seves experiències, els motius per marxar dels seus països d’origen, les dificultats a les quals s'enfronten i les seves ambicions de futur. Parlen amb persones expertes i amb persones properes al seu dia a dia, ofereixen consells a d’altres joves i parlen tant de temes relacionats amb ser un menor d’edat no acompanyat com d’altres aspectes perquè, reivindiquen, no només tenen a veure amb això: “som moltes coses més.”
Notes de l’editor:
• S’han canviat els noms d’Abbas* i Samah* per protegir la seva identitat.
• En virtut de la DPT (Direcció de Protecció Temporal), les persones que van fugir d’Ucraïna i que arriben a la UE tenen dret a un permís de residència, accés a l’educació, lliure circulació, atenció mèdica, accés al mercat laboral i allotjament. Referència: Protecció temporal (europa.eu)
• Prop de 4,9 milions d’ucraïnesos i ucraïneses s’han registrat per rebre protecció temporal, el doble dels 2,5 milions de persones que van sol·licitar asil a la UE el 2015 i 2016.
Sobre Save the Children
Save the Children es l’organització líder en la defensa dels drets de la infància a tot el món. Treballa des de fa 100 anys per assegurar que tots els nens i nenes sobreviuen, aprenen i estan protegits. Actualment l’organització opera en més de 120 països.
Arreu de l’Estat, Save the Children treballa en programes d’acció socioeducativa pels infants més vulnerables, centrats en la infància en situació de risc de pobresa o exclusió social. L’organització atén a més la infància migrant i està centrada en protegir els menors davant la violència. Save the Children vol que tots els nens i nenes, independentment de la seva condició o país d’origen, puguin gaudir plenament dels seus drets i assolir el màxim de les seves capacitats.
Per a més informació
Mireia Recasens Lamuà: 683 651 782 / mireia.recasens@savethechildren.org