- És un avenç positiu que la norma inclogui la infància i l'adolescència com a col·lectiu prioritari
26 d’abril de 2023. La Llei pel dret a l'habitatge, que està previst que es voti demà al Congrés dels Diputats, no aborda amb la suficient contundència la protecció de la infància davant els desnonaments.
L'habitatge és l'espai físic de la criança i, per tant, determina les possibilitats de creixement i desenvolupament físic, intel·lectual i emocional dels nens i nenes. La inclusió específica de la infància a la llei resulta imprescindible perquè la funció social de l'habitatge, que contempla l'article 47 de la Constitució, la beneficiï. Per això, és positiu que es votin esmenes transaccionals que, de manera transversal, incloguin la infància i adolescència com a col·lectiu prioritari en qüestions com la funció social de l'habitatge, el dret a l'habitatge, l'accés prioritari a l'habitatge social o la priorització de les famílies vulnerables en la rehabilitació de cases, qüestió estretament lligada a la pobresa energètica.
Desnonaments, la forma més extrema de l’exclusió
No obstant això, al projecte de llei li falta encara una mesura clau per protegir la infància dels desnonaments, que són la forma més extrema d'exclusió residencial i poden tenir efectes irreparables en els nens i nenes. En aquest sentit, el projecte de llei contempla com a opcional l'emissió d'un informe de vulnerabilitat com a tràmit previ en qualsevol procediment de desnonament sempre que hi hagi presència de menors d'edat a la llar, i no com a pas previ obligatori.
L'examen obligatori de la vulnerabilitat de les llars que puguin ser objecte de desnonament és conforme amb la jurisprudència dels tribunals i està alineada amb algunes lleis autonòmiques pioneres en l'elevació dels estàndards de protecció de la infància en aquests casos. La Llei catalana 24/2015, a l’article 5, contempla aquest informe “si el procediment afecta persones o unitats familiars que no tinguin una alternativa d’habitatge pròpia i que es trobin dins els paràmetres de risc d’exclusió residencial”.
Per això, la futura llei hauria d'incorporar la seva obligatorietat per erigir-se en un marc robust per a la protecció de la infància enfront dels desnonaments. La fase decisiva en la qual s'endinsa la tramitació parlamentària de la Llei suposa una oportunitat única per incorporar aquesta qüestió clau.
Automatització d'ajudes o habitatges socials indefinits, fora de la llei
Així mateix, la llei deixa fora altres qüestions fonamentals per abordar la crisi de l’habitatge de manera estructural com fer indefinit el termini de qualificació dels habitatges socials (els 30 anys recollits en la llei són insuficients), o l'automatització de l'accés a ajudes a l'habitatge per determinades situacions i col·lectius (com poden ser famílies amb fills i filles a càrrec perceptores de l’IMV o altres rendes autonòmiques). Tot i que siguin qüestions que es poden abordar en el desenvolupament que facin les administracions autonòmiques en qüestió d'habitatge, es troba a faltar mesures marc per limitar la sobrecàrrega financera de les famílies. La falta de pressupost associat pot generar també dificultats a l'hora del desenvolupament efectiu de la llei.
En aquest sentit, Save the Children recorda que el 19% de les famílies catalanes amb nens i nenes han de destinar més del 40% dels seus ingressos per pagar l’habitatge, segons l’estudi ‘Aquí no s’hi pot viure’ que publica aquest dimarts Save the Children. Aquesta sobrecàrrega suposa disposar de menys pressupost per altres necessitats bàsiques de la criança com ara l’alimentació, l’educació, l’oci o la conciliació i fa que moltes famílies en situació de vulnerabilitat malvisquin en llars inadequades o en risc de desnonament, segons alerta Save the Children en el seu recent informe ‘Aquí no s’hi pot viure’.