Un projecte pilot de Save the Children evidencia les barreres que impedeixen a milers de famílies accedir a les ajudes socials a Catalunya

  • El projecte, dissenyat per IMPACT, el Laboratori d’Innovació Social de l’ONG, s’ha desplegat durant el 2025 a cinc barris de Lleida, Badalona, Manresa, Girona i Tortosa amb l’objectiu de detectar obstacles, acompanyar les famílies i activar processos d’accés a prestacions socials.
  • A Catalunya, el non take-up de prestacions com l’IMV i el CAPI és especialment elevat: la Comunitat Autònoma ocupa la segona posició del top 10 estatal, només superada per les Illes Balears.
  • En una jornada de debat i reflexió a Barcelona, l’organització presenta avui els resultats del primer informe de procés del projecte.

Informe complet: aquí 
Resum de l'informe: aquí


Barcelona, 9 de juny de 2026 — Save the Children presenta el primer informe de procés del seu projecte pilot destinat a millorar l’accés de les famílies amb infants en situació de vulnerabilitat a les prestacions socials a les quals tenen dret. El projecte, que va néixer arran de l’Estratègia de Lluita contra la Pobresa Infantil a Catalunya 2025-2030 del Govern de la Generalitat, compta amb el suport del Departament de Drets Socials i Inclusió de la Generalitat de Catalunya i s’ha convertit en un referent en la lluita contra el non take-up -situació en la qual les persones que son elegibles per rebre certes prestacions socials no les sol·liciten o no les utilitzen-, un fenomen que afecta milers de llars al territori. 

L’informe porta per nom Una finestreta única per a la infància. Aprenentatges d’un projecte pilot per reduir el non take-up de prestacions socials i es presenta avui al CaixaForum en una jornada de debat i reflexió en la qual hi participen autoritats polítiques, personal acadèmic i entitats i associacions del tercer sector.

A Catalunya, segons l’AIREF (Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal), el non take-up de prestacions com l’IMV (Ingrés Mínim Vital) i el CAPI (Complement d’Ajuda a la Infància) és especialment elevat, situant el territori entre els que presenten més dificultats d’accés efectiu a les ajudes socials de tot l’Estat espanyol. Les dades de l’últim informe de l’AIREF sobre el non take-up de l’IMV del 2024, mostren que la taxa a Catalunya és del 67,5% (82.752 llars), situant-la en la segona posició del top 10 de CCAA, només per sota de les Illes Balears (68%), i per sobre de la mitjana espanyola (56,2%). Davant d’aquesta realitat, el projecte pilot de l’organització d’infància ha impulsat un model innovador que combina tecnologia, proximitat i coordinació comunitària per reduir barreres administratives, digitals i informatives.

Un pilotatge territorial i dues eines innovadores

El projecte, que ha estat dissenyat per IMPACT, el Laboratori d’Innovació Social de l’ONG, s’ha desenvolupat gràcies a la col·laboració del Departament de Drets Socials de la Generalitat. S’ha desplegat en cinc barris de Catalunya —La Mariola (Lleida), Sant Roc (Badalona), Casc Antic (Manresa), Pont Major (Girona) i Barri Vell (Tortosa)— amb l’objectiu de detectar obstacles, acompanyar les famílies i activar processos d’accés a prestacions socials. 

Per fer-ho, s’han creat dues eines principals: una oficina de finestreta única d’acompanyament a les famílies que permet identificar drets, orientar, tramitar i fer seguiment de les sol·licituds des d’un únic espai; i un xatbot intel·ligent dissenyat específicament per a aquest projecte que facilita conèixer de manera senzilla a quines ajudes poden accedir les famílies i com iniciar els tràmits.

Durant el 2025, el projecte ha atès 843 famílies, generant un total de 2.267 sessions d’acompanyament telefòniques i presencials.

Resultats del primer informe de procés: què està passant a Catalunya?

L’informe mostra que el model de finestreta única és altament efectiu per reduir la bretxa d’accés a les prestacions socials. Segons les conclusions, centralitzar l’orientació, la tramitació i el seguiment en un únic espai especialitzat permet simplificar processos i reduir la càrrega burocràtica que sovint impedeix que les famílies iniciïn o completin els tràmits.

A més, l’anàlisi confirma que la reducció del non take-up requereix un acompanyament integral, capaç d’abordar simultàniament les barreres administratives, digitals i informatives que afecten les famílies en situació de vulnerabilitat. El projecte també destaca la importància de la coordinació amb els serveis socials i el teixit associatiu, que ha estat clau per facilitar derivacions, evitar duplicitats i garantir la continuïtat de l’atenció.

Les dades del pilotatge aporten una imatge clara de la realitat social: el 47% de les persones ateses són d’origen català, el 7% provenen d’altres comunitats autònomes i el 46% són d’origen estranger. Les dones representen set de cada deu persones que tramiten prestacions, fet que evidencia el seu rol central en la gestió de les ajudes familiars.

Pel que fa a l’efectivitat del model, el 79% de les persones ateses va aconseguir iniciar un tràmit formal o una gestió vinculada, demostrant la capacitat del programa per activar processos d’accés a ajudes socials. D’entre les persones que van acudir per alguna de les tres prestacions principals —IMV, CAPI o RGC—, el 68% va activar dues o tres prestacions, un indicador de la complexitat de les situacions ateses i de la necessitat d’un abordatge integral.

L’informe també evidencia que, de mitjana, van ser necessàries tres sessions d’acompanyament per tramitar l’IMV i el CAPI, i fins a quatre sessions en el cas de la Renda Garantida de Ciutadania (RGC), una prestació que presenta més requisits i major complexitat. Tot i això, els resultats són especialment positius en el cas del CAPI, amb nou de cada deu tràmits completats amb èxit -això no vol dir que la família rep la prestació social sinó que l’enviament de la sol·licitud s’ha efectuat correctament-. En canvi, l’RGC mostra més dificultats, amb una taxa de finalització del tràmit del 69%, fet que manifesta la necessitat de reforçar l’acompanyament en les prestacions més exigents.

Les recomanacions de Save the Children

Arran dels resultats del pilotatge, Save the Children insta les administracions públiques a avançar cap a un sistema més accessible i equitatiu. L’organització demana replicar el model de finestreta única per facilitar l’accés a les prestacions i reduir la pobresa infantil; donar continuïtat a l’Estratègia de lluita contra la pobresa infantil, garantint-ne el desplegament i l’avaluació; incrementar recursos i personal especialitzat per assegurar un acompanyament adequat; millorar el sistema de sol·licitud amb tràmits més accessibles, informació clara i notificacions comprensibles; i avançar en la interoperabilitat entre sistemes per millorar l’automatització en la comprovació de requisits.

Contacte per a mitjans:
Judit Saavedra, comunicació a Save the Children Catalunya
judit.saavedra@savethechildren.org | 660 75 39 82