- Tan sols 26 hores de la despesa militar mundial són suficients per a cobrir els 5.500 milions de dòlars necessaris per a ajudar a la població més afectada.
20 de abril de 2021. Un any després que l'ONU ja advertís de "fams de proporcions bíbliques", els donants més rics han finançat tan sols el 5% de la petició realitzada per l'ONU per a 2021 en matèria de seguretat alimentària, que ascendeix a 7.800 milions de dòlars.
Més de 250 ONG publiquen avui una carta oberta demanant als Governs que augmentin de manera urgent l'ajuda humanitària per a evitar que més de 34 milions de persones es vegin abocades a passar fam enguany.
Els 5.500 milions de dòlars de finançament addicional sol·licitats recentment pel PMA de l'ONU i la FAO equivalen a menys de 26 hores dels 1,9 bilions de dòlars que els països inverteixen cada any en despesa militar. No obstant això, mentre cada vegada més persones es fiquen al llit amb fam, els conflictes augmenten.
A finals de 2020, l'ONU va estimar que 270 milions de persones corrien un alt risc de patir fam o ja la sofrien de manera greu. Hi ha ja 174 milions de persones en 58 països estan en risc de morir per desnutrició o falta d'aliments, i és probable que aquesta xifra augmenti en els pròxims mesos si no s'actua de manera immediata.
A nivell mundial, els preus mitjans dels aliments són ara els més alts dels últims set anys.
Els conflictes són la principal causa de la fam en el món, agreujada també pel canvi climàtic i la pandèmia del coronavirus. Des de Iemen fins a l'Afganistan, passant per Sudan del Sud i el nord de Nigèria, els conflictes i la violència estan portant a milions de persones a la vora de la inanició.
Des de les zones de conflicte ens arriben històries terribles relacionades amb la fam. "Quan va arribar el personal humanitari pensaven que tenia menjar perquè sortia fum de la meva cuina. Però no estava cuinant menjar per als meus fills, només podia donar-los aigua calenta i herbes; s'anaven a dormir amb fam. Vaig pensar en el suïcidi diverses vegades, però no el vaig fer pels meus fills", compte Fayda, de la governació de Lahij a Iemen.
Al principi de la pandèmia de la COVID-19, el Secretari General de l'ONU va demanar un alto-el-foc mundial per a fer front a la pandèmia, però molt pocs líders han tractat de posar-lo en pràctica. Els líders mundials han de donar suport a solucions duradores i sostenibles en zones de conflicte i obrir vies perquè el personal humanitari pugui accedir per a salvar vides.
"La situació aquí és realment greu. El 70% dels habitants d'aquesta regió són agricultors, però no poden accedir a les seves terres a causa de la violència, per la qual cosa no poden produir aliments. Han proporcionat aliments a milers de persones durant anys, però ara estan arruïnats. En perdre la producció d'aliments, es perden llocs de treball, ingressos i la gent no pot comprar aliments. Els treballadors humanitaris ni tan sols podem arribar amb seguretat a les persones per a ajudar-les. Alguns dels nostres membres es van arriscar a viatjar per a arribar a les comunitats famolenques i van ser segrestats; no sabem on estan. Això té un gran impacte entre les persones que estem desesperats per ajudar", assenyala l'ambaixador Ahmed Shehu, coordinador regional de la Xarxa de la Societat Civil de la Conca del Llac Txad.
Informació addicional:
La carta oberta està disponible a: https://www.icvanetwork.org/SignOpenLetterFaminePrevention
- En el primer trimestre de 2021, els donants només han aportat el 6,1% del total dels 36.000 milions de dòlars sol·licitats en les crides humanitàries de l'ONU per a enguany. En matèria de seguretat alimentària, els donants han aportat només un 5,3%, és a dir 415 milions de dòlars del total de 7.800 milions sol·licitats (a 7 d'abril de 2021).
- Les xifres de despesa militar es basen en l’informe de 2019 de l’Institut Internacional d’Investigació per la Pau d’Estocolm, que va estimar la despesa militar mundial en 1,9 billons de dòlars.
- Segons l’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO), els preus mundials dels aliments es van situar el febrer de 2021 en el seu nivell més alt en 7 anys.
- L’estudi d’Iniciatives de Desenvolupament sobre l’impacte de la COVID-19 en els nivells d'ajuda ha assenyalat disminucions substancials en els compromisos d'ajuda en 2020 per part del Canadà, Alemanya, el Regne Unit i els Estats Units, i una petita disminució entre les institucions de la UE. No es faciliten dades sobre França, Itàlia i el Japó.
- Les últimes xifres sobre els nivells de fam arreu del món són de març de 2021, segons l’informe Hunger Hotspots de la FAO y el PMA. El desembre, el Panorama Humanitario Mundial de la ONU para 2021 va advertir que el nombre de persones amb inseguretat alimentària aguda podria augmentar a 270 milions a finals de 2020. La FAO i el PMA es van fer eco d’aquesta estimació en la seva crida a l’acció per evitar la fam el febrer de 2021.
DECLARACIONS D’ONG FIRMANTS:
Inger Ashing, CEO de Save the Children internacional, declara:
“Hem advertit als donants una vegada i una altra: la seva inacció està provocant la mort i la desolació dels nens i nenes, com observem cada dia en països de tot el món. L'última conferència de donants per a Iemen celebrada a principis de març no va recaptar ni la meitat dels fons necessaris, tot i que que el país es troba en una situació crítica. És dolorós, perquè els Governs tenen diners. Que milers de nens i nenes morin de fam i malalties en 2021 és una decisió política, tret que els Governs prenguin una decisió radical d'ajudar a salvar les seves vides.”
David Miliband, CEO i President del Comitè Internacional de Rescat, declara:
"L'empitjorament de la fam en el món és un fet terrible. Cada dia veiem el cost en vides de la fam als països en els quals treballem. Els líders mundials han d'actuar ara per a evitar nivells de sofriment sense precedents, mitjançant l'augment del finançament i els esforços diplomàtics per a posar fi als conflictes i millorar l'accés de l'ajuda humanitària."
Gabriela Bucher, Directora Executiva internacional d’Oxfam, declara:
"Els països més rics estan retallant la seva ajuda alimentària mentre milions de persones passen fam; és un fracàs polític extraordinari. Han de revertir urgentment aquestes decisions. I hem d'enfrontar-nos a les causes fonamentals de la fam: la fam en el món no té a veure amb la falta d'aliments, sinó amb la falta d'igualtat."
Sofía Sprechmann Sineiro, Secretaria General de CARE International, declara:
"Ja sigui a Iemen, Síria o la República Democràtica del Congo, el finançament per a respondre a aquesta crisi alimentària no es materialitza. No obstant això, s'inverteixen bilions en paquets de rescat per a empreses de tot el món. Els donants han de fer un pas endavant. No és una qüestió de disponibilitat, sinó una qüestió de voluntat política. La base de dades de CARE ens diu que per cada dòlar que guanyen les dones, 80 centaus tornen a la família, en comparació amb 30 centaus de cada dòlar que guanyen els homes. La desigualtat de gènere és un factor clau que prediu l'aparició i recurrència dels conflictes armats. Si no comprenem aquest simple fet, no aconseguirem prevenir o contrarestar eficaçment la fam.”
Charlotte Slente, Secretària General del Consell Danès per als refugiats, declara:
"Entre el creixent nombre de refugiats i desplaçats, la falta d'accés als aliments empitjora greument una situació ja crítica. Fem una crida a tots els governs perquè actuïn ara i evitin que la fam en el món empobreixi encara més a les persones més vulnerables."
Andrew Morley, Presidente i CEO de World Vision International, declara:
"Permetin-me ser directe: no hi ha lloc ni excusa per a la fam en el segle XXI. El fet que hàgim arribat a aquest punt demostra que hi ha hagut un clar i catastròfic fracàs moral per part de la comunitat internacional. Una generació de nenes i nens necessita que els donem esperança, donant-los suport i capacitant-los perquè aconsegueixin tot el seu potencial. Els nens i nenes del món esperen que actuem".
Tufail Hussain, CEO interí d’Islamic Relief Worldwide, declara:
"Retallar l'ajuda enmig d'una pandèmia és moralment avorrible i corre el risc de fer retrocedir dècades de desenvolupament. No actuar ara aombrarà a les generacions esdevenidores, ja que la desnutrició afecta al desenvolupament cognitiu i físic dels nens i nenes petits per a la resta de les seves vides. El món no ha d'esperar que es declari una fam per a ajudar a les persones que estan ara mateix morint de fam. Fem una crida a la solidaritat mundial per a acabar amb la fam i fer costat a les persones més pobres del món".
Anne-Birgitte Albrectsen, CEO de Pla Internacional, declara:
"Estem assistint a una devastadora crisi mundial de la fam, que afectarà sobretot les nenes i a les dones. En països com Sudan del Sud, ja tenim notícies de morts relacionades amb la fam i de famílies que passen dies sencers sense menjar. Unes altres estan prenent decisions esquinçadores, casant a les seves filles abans d'hora o guardant els pocs aliments que tenen per als membres de la llar que treballen. És fonamental que els líders mundials facin un pas endavant i proporcionin més fons per a l'ajuda humanitària; en cas contrari, correm el risc que es produeixin milions de morts evitables."
Sobre Save the Children
Save the Children és l’organització líder en la defensa dels drets de la infància a tot el món. Treballa des de fa 100 anys per assegurar que tots els nens i nenes sobreviuen, aprenen i estan protegits. Actualment l’organització opera en més de 120 països.
Arreu de l’Estat, Save the Children treballa en programes d’acció socioeducativa pels infants més vulnerables, centrats en la infància en situació de risc de pobresa o exclusió social. L’organització atén a més la infància migrant i està centrada en protegir els menors davant la violència. Save the Children vol que tots els nens i nenes, independentment de la seva condició o país d’origen, puguin gaudir plenament dels seus drets i assolir el màxim de les seves capacitats.
Per a més informació:
Mireia Recasens - 683 651 782
mireia.recasens@savethechildren.org