- Save the Children presenta una nova anàlisi de sentències judicials sobre abusos sexuals a nens i nenes a Internet a Espanya, coneguts com a online grooming (violència sexual digital).
- Les denúncies per delictes sexuals digitals contra infants augmenten: han passat de 954 el 2022 a 1.078 el 2024. A Catalunya, els Mossos d’Esquadra van registrar 51 denúncies el 2024, 10 més que el 2023.
- Les noies continuen sent les principals víctimes, i representen el 68,6 % dels casos.
Informe: Darrere la pantalla: violència sexual contra la infància a l’entorn digital
Recursos per als mitjans: Declaracions Catalina Perazzo - directora d'Influència i Desenvolupament Territorial
29 de gener de 2026. Save the Children recorda que, en els darrers anys, Internet no només s’ha convertit en un nou canal per exercir la violència, sinó que també ha donat lloc a noves formes de violència pròpies de l’entorn digital. Els infants comencen cada vegada més d’hora a relacionar-se a través de la xarxa: gairebé el 58 % utilitza Internet de manera habitual a partir dels 11 anys, i gairebé 1 de cada 3 ho fa de manera habitual abans de complir els 10 anys. La presència digital, doncs, ja forma part de la seva vida quotidiana i es converteix en un espai de socialització, d’oci i d’aprenentatge, però també en un entorn de risc quan no hi ha mecanismes de protecció adequats.
En aquest context, Save the Children presenta avui una nova anàlisi, «Darrere la pantalla: violència sexual contra la infància a l’entorn digital», basada en l’estudi de 23 sentències corresponents a 28 casos d’online grooming comesos en el període 2023-2024 a Espanya. Tots aquests casos han estat judicialitzats i resolts, però només reflecteixen una petita part dels casos de violència que es produeixen en l’àmbit digital.
Segons les darreres dades del Ministeri de l’Interior, el 2022 es van registrar 954 denúncies per delictes sexuals digitals contra infants, xifra que ha augmentat fins a les 1.078 denúncies el 2024. A més, les noies continuen sent les principals víctimes — representen el 68,6 % dels casos—, i aquests delictes ja suposen el 84,2 % del total de la criminalitat sexual a Internet. En el cas de Catalunya, el 2024 es van registrar 51 denúncies, 10 més que el 2023.
«L’augment de denúncies és un senyal que el problema comença a visibilitzar-se, però també confirma que la violència sexual és una xacra que s’estén en diferents àmbits de l’entorn digital. Internet continua sent un espai insegur per als infants», assenyala Ona Lorda Roure, responsable de polítiques d’infància a Catalunya.
L’informe confirma que l’edat mitjana de les víctimes és de 13 anys i que les noies continuen sent majoria, amb un 60,7 %. L’agressor respon majoritàriament al perfil d’home sense antecedents penals. Pel que fa a la relació amb la víctima, l’informe identifica que el 41,7 % dels agressors pertanyen a l’entorn conegut, el 33,3 % són persones desconegudes i el 25 % corresponen a l’àmbit familiar, un percentatge significativament superior al 3,3 % observat a l’anàlisi de 2021-2022.
Save the Children mostra la seva preocupació per la durada dels procediments judicials en els casos de violència sexual digital contra la infància i l’adolescència. En el període analitzat, més del 60 % dels casos van durar tres anys o més i un 14 % es va allargar més de cinc anys. A més, el 65 % de les víctimes van haver de declarar més de dues vegades abans del judici, cosa que incrementa el risc de revictimització. Tot i que ha augmentat l’ús de la gravació del testimoni, encara no s’aplica de manera sistemàtica.
«Obligar un infant a repetir la seva experiència una vegada i una altra suposa reviure el dany. La Llei d’enjudiciament criminal, a l’article 499 ter, ja estableix l’obligatorietat de la prova preconstituïda per als menors de 14 anys, una protecció que s’hauria d’ampliar també als majors d’aquesta edat. El sistema ha d’estar preparat per escoltar una sola vegada i fer-ho bé», afirma Lorda.
A Catalunya, s’està implementant el model Barnahus, un model d’atenció integral en què tots els departaments que intervenen en un cas d’abús sexual infantil es coordinen i treballen sota un mateix sostre per atendre l’infant víctima. Amb l’acompanyament de Save the Children, el Govern de la Generalitat ha posat en marxa catorze Barnahus arreu del territori, que van atendre més de 2.897 nens i nenes el 2024. «Cal continuar avançant en la consolidació del model Barnahus a Catalunya i, sobretot, garantir els recursos necessaris i la formació dels professionals per assegurar una atenció de qualitat. També és important centrar-nos en l’avaluació del desplegament, per disposar d’evidències específiques sobre què es pot millorar», assenyala Lorda.
Delictes sexuals contra la infància en l’entorn digital
L’online grooming és un delicte que es produeix quan una persona adulta contacta amb una nena, un nen o un adolescent a través d’Internet, xarxes socials, videojocs o altres plataformes digitals amb l’objectiu d’involucrar-los en activitats de caràcter sexual. Es tracta d’una forma d’abús sexual infantil a través de les tecnologies que, igual que passa amb l’abús sexual físic, es basa principalment en l’engany, la manipulació i l’establiment d’una falsa relació de confiança.
Aquests delictes poden tenir com a finalitat l’obtenció d’imatges o vídeos de contingut sexual, la realització d’actes sexuals en l’entorn digital o la preparació de trobades fora de la xarxa. L’agressor sol seguir un procés que inclou l’aïllament de la víctima, l’avaluació del risc per evitar ser descobert i la introducció de peticions sexuals, que en molts casos es produeixen d’una manera cada vegada més ràpida i immediata, tal com recull l’informe «Xarxes que atrapen».
Una justícia a l’altura de la infància
Save the Children recorda que la Llei orgànica de protecció integral a la infància i l’adolescència davant la violència (LOPIVI) estableix la necessitat d’una justícia especialitzada per atendre nens, nenes i adolescents víctimes. Tanmateix, l’anàlisi dels casos recollits a l’informe evidencia que encara persisteixen mancances importants en el procés judicial, que dificulten una resposta adaptada a les necessitats de la infància.
Per a això és necessari:
- Ampliar el nombre de seccions especialitzades en violència contra la infància, i garantir-ne un volum suficient a tot el territori. Actualment, la normativa preveu la creació de només tres seccions especialitzades a tot l’Estat, una xifra clarament insuficient per atendre tots els nens, nenes i adolescents víctimes.
- Crear fiscalies especialitzades en violència contra la infància i l’adolescència que participin en tots els processos en què hi hagi infants víctimes, diferenciades de les fiscalies especialitzades en protecció de menors infractors.
- Disposar d’equips tècnics especialitzats en infància i adolescència que assisteixin jutges i magistrats.
- Establir una formació obligatòria per a tots els operadors jurídics, que inclogui de manera específica les violències en l’entorn digital.
- Fomentar l’ús sistemàtic de la prova preconstituïda per evitar que els infants hagin de repetir el seu testimoni. L’obligatorietat de la gravació del testimoni s’ha d’estendre també als menors d’edat majors de catorze anys, per assegurar una protecció efectiva davant la revictimització en totes les edats.
- Assegurar les competències necessàries perquè els casos de violència sexual contra les nenes, inclosa la que es produeix en entorns digitals, recaiguin en les seccions especialitzades en violència contra la infància i l’adolescència, incorporant la perspectiva de gènere per atendre les necessitats específiques que tenen les nenes víctimes en relació amb les dones adultes, derivades de la seva edat, el moment de desenvolupament, el tipus de violència o la relació amb l’agressor.
Barnahus
Save the Children aposta per estendre el model Barnahus (‘casa dels infants’ en islandès) a tots els territoris i també als casos de violència sexual digital. Aquest model permet una resposta integral, especialitzada i institucional, centrada en els drets de la infància i en la promoció del seu interès superior, reduint la victimització secundària.
Actualment, l’organització acompanya la implementació i el desenvolupament del model Barnahus en diverses comunitats autònomes, entre les quals Castella-la Manxa, les illes Balears, el País Basc, Navarra i Catalunya, cadascuna en diferents fases de desplegament i consolidació. A més, fora d’Espanya, presta assessorament per a la seva implantació a Andorra.
A Catalunya, les Barnahus acompanyades per Save the Children ja han atès 2.987 casos de nens, nenes i adolescents víctimes de violència sexual, fet que reforça la necessitat de continuar impulsant recursos especialitzats i respostes institucionals coordinades que situïn els drets de la infància al centre.